VIA VERDE DEL MAR

Entre Benicassim i Oropesa tenim una via verda, pot ser de les mes visitades de Espanya. Te la particularitat de discorrer al costat de la mar, algo que no trobarem en altra. Es molt recomanable per anar a peu o en bici.
A soles, en parella o familia
Fins i tot es pot fer a la lluna plena

Durant uns messos estará tallada per unes obres, pero molt aviat tornarà a estar en marxa.

20 ANYS DE "VIAS VERDES"

Vila-real en bici farà excursions a algunes

VIA VERDA BAIX EBRE

Prop de les nostres terres tenim una important via verda. Surt d´Alcañiz (Teruel) i arriba fins a Tortosa. Te tres noms (per este orde)  via verde Val de Zafán,  via verde de la Terra Alta, i  via verde del Baix Ebre. Aci ja parlarem d´ella i en coneiximent puc dir que es un tresor per anar en qualsevol mitjà de transport sostenible. 

Al al 2013 perfectament habilitat un carril bici per arribar a la mar, (Riumar) en lo que la via verda guanya molt per a un ampli public que no vol rodar per lloc on podes trobar cotxes. Al mapa estariem parlant dels trams roig, groc i blau. D´aquesta manera es pot arribar a pobles i llocs del Delta del Ebre, que recomane visitar. Nosaltres varem estar un hivern fent observació d´aus als estanys del Delta. 

Al 2014 hem anat per vore que efectivament un carril bici porta d´Amposta fins la mar, pasant per Deltebre

BAIXADA CICLOTURISTA DE LA VIA VERDA OJOS NEGROS

Vila-real en bici organitza una eixida cicloturista a la via verda Ojos Negros, el dia 3 de juny en anim de promocionar l´oci en bicicleta. Es una eixida no competitiva, per anar tranquilet i en un sonriure a la  cara.

Una via verda es un antic recorregut de tren que s´ha rehabilitat com a camí per  a bici i caminants. 

Esta via verda, la tenim molt prop i resulta molt atractiva. Es troba en molt bon estat, i rodarem per un cami asfaltat, el que vol dir que pot transitar quansevol bici. 

El recorregut es espectacular. Eixint de Barraques, pasarem per baix dels molins del parc eolic. La baixada fins Caudiel ens durá sense pedalejar per les costeres del Ragudo, en una vegetació salvatge. Un atractiu molt important son els viaductes, i tunels que trobarem. A Caudiel la vegetaciò dona pas a camps de secà.  Pasarem per dins de Jerica on trobarem el ritme de estos pobles del interior. Poc abans d´arribar a Navajas tindrem una vista estupenda del embassament del Regajo. El nostre final arribará on s´acaba la via verda en Algimia. 

Esta via verda presenta un acces dificil, donat que el tren  de rodalies arriba no mes fins Caudiel, i que en la practica es dificil putjar mes de 10 bicicletes, quantitat que es de risa en caps de setmana. També hi ha molta gent que no te la posiblitat de transportar les seues bici en un vehicle.  Es per aixó que anirem en bus amb les bicis. Ens deixaran al principi, a Barraques, i ens arreplegaran per tornar a Algimia. 

La ruta son uns 60 km, pero en un desnivell important a favor. No es per anar en xiquets, pero si podes fer 25-30 km en pla, segur que no tindrás cap problema.

Preu socis Vila-real en bici 15 eur /// No socis Vila-real en bici 20 eur 

Conter d´ingres  3110 5604 79 2066710217 

Enviar dades  (nom, edat i telefon) a vilarealenbici@gmail.com 

Aci trobareu tota la info,  i aci fotos de la via verde ojos negros

VIA VERDA DEL MAR

En la soletat de una vesprada d´hivern

via verde Benicasim Oropesa

VIDEO VIA VERDA VAL DE ZAFAN-TERRA ALTA - BAIX EBRE

Cal tindre paciencia perque comencen a parlar de bici al minut 4:57


fotos de la via verde val de zafan

VIA VERDE DEL SERPIS

Organizada por la cerveza es alegria, con apoyo de la fundación cicloturista Mainzu, y el asesoramiento de Vila-real en bici,  y el beneplacito de nuestras señoras (que nos dieron permiso),tres (m)amantes de la cerveza hemos recorrido la via verde del Serpis. Esta, sale de Gandia, y llega hasta Muro de Alcoi, donde enlaza con otra via verde Xixarra. 

Hay que decir que esta no es una via verde al uso, con su señalización, su buen firme, sus areas de descanso, infraestructura ferroviaria mas o menos conservada. De hecho en la web de vias verdes, figura como "no acondicionada". Parte de culpa, la tienen los puentes que allá por 1969 al dejar de funcionar la linea fueron vendidos como chatarra. Lo que encarece su reconstruccion en la actualidad, y nos hace encontrar alguna rampa. Aun así, el recorrido es con ligera pendiente y un firme aceptable. Aunque es recomendable ir con ruedas de MTB, especialmente a la bajada.

Para los amantes de la historia contar que esta linea se creó allá a finales del XIX para conectar Alcoi (importante ciudad industrial) con el puerto de Gandia. En la decada de los 50, el transporte por carretera, fue minando la utilidad de esta linea hasta su desaparición unos años más tarde.

El tramo mas bonito, es el que va desde Villalonga, hasta la antigua estacion de Lorxa. Si os planteais este tramo teneis que buscar una cantera, por donde pasa el camino de la via verde, y se puede aparcar. Podeis empezar desde Villalonga, pero para llegar hasta la cantera abandonada hay unas rampas importantes.

Saliendo de la cantera (ver track) nos hemos encontrado de lleno con una romeria,  mientras bajabamos hasta el lecho del rio. Diciendo con la boca "ring, ring", y luego un simple "gracias" la multitud nos ha dejado pasar. Esto me ha hecho pensar, que eso, que con una sonrisa y educación.....se solucionan problemas de convivencia que en el fondo son chorradas.

Luego han venido unos tuneles sin luz, en los que hay que llevar iluminacion. En el primero hay unos respiraderos que nos dan una visión increible del rio Serpis, unos metros mas abajo.

Esto de ir al lado de un rio (con agua, importante) saca mis pensamientos y sensaciones más cursis y tontorrones. Y mas si el rio va encajado entre montañas, de las que te duele el cuello para buscar la cumbre. Y si lleva agua, como era el caso......la repera.

En suave ascenso, hemos llegado hasta la antigua estacion de Lorxa , donde el camino pasa a ser asfaltado, y puedes encontrar coches. El rio ya se ha ido por otro lado, por nuestra izquierda. Aunque hemos dejado el ir entre montañas, el solecito y los campos de olivo, han dado un nuevo prisma.

Poco antes de llegar a Beniarres, se acaba el camino y tenemos que ir por una carretera. Todo aquel romanticismo de un tren haciendo "chu, chu" en tu cabeza se acaba. Se continuan unos cuantos kilometros por la cv-705, hasta que en Gaianes, un camino asfaltado nos lleva hasta Muro de Alcoi.

Alli hemos repuesto energias primero frente a la casa de la señora de Misery, y luego en una terraza, como personas de bien. Con el gaznate bien regado de rubias (cervezas) hemos desandado el camino, en un ligero pero constante descenso.

Seria una cursilada sentir que me he sentido feliz....pero si (que cojones !!!), lo digo. El tiempo nos ha respetado. Despues de medir mis fuerzas en salidas en familia, las piernas y el coco han aguantado el ritmo marcado por dos chicarrones. Y lo mas importante, de vuelta a casa en la furgo, muslo con muslo y brazo con brazo , ya maquinabamos la proxima verde (via). 
TODAS LAS FOTOS

VOLEM PUTJAR LES BICIS AL TREN QUE PORTA A TERUEL

Aci, al costat de casa tenim una via verda increible :la de Ojos Negros. Ho te tot, prou llargària, un paisatge preciós, desnivell a favor, bon estat de les instalacions  i molts llocs i pobles on fer parades.

Només te una dificultat que tot el mon que l´ha fet ha trobat: la dificultat logistica per arribar a un punt de eixida, per després anar baixant en tota tranquilitat. La cosa te mes historia quan penses que de forma paralela passa el tren. Per diverses raons es molt difícil pujar bicicletes als trens que circulen per este ramal, en la paradoxa que els trens circulen quasi buits de passagers.

Des-de diversos colectius es reclama mes facilitat per poder dur bicis en estos trens. Este cap de semana passat s´ha celebrat un acte reivindicatiu per a facilitar la combinació bici+tren , i d´aquesta forma convertir esta via en un destí turístic de primera.

http://www.diariodeteruel.es/la-ultima/14495-60-ciclistas-piden-el-acceso-de-las-bicis-en-el-tren-regional.html 

http://www.lasprovincias.es/v/20110604/valencia/teruel-existe-bicicleta-20110604.html

http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/marcha/reclama/espacios/bicis/trenes/Renfe/elpepuespval/20110606elpval_12/Tes

VIA VERDA DE LA TERRA ALTA/ BAIX EBRE

A Vila-real tenim sort perque tenim varies vies verdes molt a prop. La de Ojos Negros, que baixa desde Teruel fins Algimia de Alfara. La del mar que va de Benicassim a Orpesa. Tambe la Via Xurra a Valencia. I esta que vos parle hui. Naix a Alcañiz y baixa fins Tortosa. Te tres noms : Val de Zafan a Aragò, i de la Terra Alta o Baix Ebre a Catalunya.

Les vies verdes son antiges vies de tren que s´han llevat per fer un recorregut apte per les bicis, caminants o gent amb mobilitat reduida. Tenen el valor afegir de pasar per entorns rics de natura, i ple de antiges infraestructures ferroviaries (tunels, ponts, estacions.......). Es el Port Aventura de les persones que ens agrada la bici turistica. En este video que penjarem, et quedes amb el concepte.

Esta via verda, pasa entre un paisatje molt montanyós, fins trobar el riu Ebre. Es per aixó que trobarem molts tunels i durant prou troç la pendent ens durá pedalejant poc. Es recomanable fer una parada a la Font Calda, on hi ha un santuari a la vora del riu Canaletes. Allá podem gaudir de un bany a les piscines naturals del riu, i de bones sombres on descansar. Hi ha un passeig entre les roques que formen el canyó del riu.

Cal estudiar una mica la logistica, perque fer-ho de putjada, es factible perque el pendent es molt progresiu, pero pot fer-se pesat si no estas en forma. Es per aixó que un plan es que un amic et deixe a la eixida i et replegue a la arribada. Un altra posiblitat es llogar a gent que et faça el servei, i que  fins i tot et lloguen les bicis.

Una proposta es eixir de Horta Sant Joan 

 i parar a fer un descans en Bot

Arribar a la Font Calda dinar i fer la siesta allá.

 Despres continuar fins Benifallet

 o Xerta. 

Per a mes info aci trobareu el llibret de al ruta.

VIA VERDA OJOS NEGROS

Este que vos parla n´ha fet unes quantes de vies verdes en familia. I les que ens queden per fer. No soc esportista de la bici, pero en els meus moments d´oci, també m´agrada donar-li al pedal (de la bici). Aprofitant que tenia un dia de festa....ha sigut pensat i fet, i he anat a la via verda ojos negros, que tan prop tenim. 

Quan volem fer algo així, tenim varies opcions.

- Algú et deixa dalt i despres te replega baix.

- Putjes en tren, amb les bicis, i tornes pedalejant

- Baixes en bici, i despres putjes en tren a pel cotxe.

En el cas de la segona opciò tens que tindre en compte, que la linea c-5 de rodalies arriba fins Caudiel. Putjar mes amunt en tren es quasi imposible perque no deixen putjar bicis. En els trens de rodalies no hi ha cap problema, pero abans de anar has de reservar lloc en temps (963 35 74 00) si es un dissabte o festiu. De lo contrari com putja molta gent en bici, et poden deixar facilment en terra.

La via verda comença mes amunt de Teruel capital , a les antigues mines. Prou de tros abans de Barracas, el paissatge es prou estepari i lleig. Lo xulo comença en Barracas, baixan el Ragudo, pero com he comentat es quasi "imposible mission" arribar en tren. Es per aixó que esta ruta ha començat a Caudiel.

La ruta es per a tots els publics, en el sentit que es tot cara avall, i no fa falta estar massa en forma. Es pot fer en quasi quansevol bicicleta, perque el ferm es asfaltat fins pasar Altura i de terra prensada desprès. No hi ha que confiar-se, perque molt de matí fa fred, i la ruta pasa per tunels i penumbres on sol pega poc. Cal dur algo de abrig quasi tot l´any. Convé dur aigua, i ferramentes per arreglar punxades, i xicotetes averies. També ilusiò i ganes de pasar-ho be.

Está molt be senyalat i quasi imposible es la perduda.....i si pasa....doncs preguntes, com abans. I han tunels pero son curts i el unic llarg que trobarem abans de entrar a Jerica está il.luminat. Pasarem per dins de Caudiel, Jerica i Altura. Molt prop de Algimia de Alfara i de Navajas (encara que aci hi ha que baixar una costera guapa). Podes fer una paraeta a prendre algo, carregar aigua, o fer turisme si tens temps.

En dies festius trobaras gent, tindras que tindre cuidado. Especialment en gent que baixa "a saco" a molta velocitat. També hi ha prou zones amb taules, on fer una parada a la sombra o fer picnic. En general el estat de conservació es molt bo. Si vas en xiquets pases per un parc guapo , guapo en Altura. També cal fer cas a les senyals als encreuaments, o en els poquets trams on pot pasar un cotxe.

El paisatge es de horts de frutals, i hortes quan arribes prop dels pobles. Tambe troves moltes olivars, i xicotetes mases de pins. Sempre tenim de fondo la Serra Calderona. Com anem per un antic traçat de ferrocarril, a vegades anem per trinxeres, i unes altres per talús.

He mogut en tren desde Vila-real a aixó de les 7:09. A la mitja estava a Sagunt, i deu minuts mes tarda eixia el tren cap a Caudiel, on arriba en un hora. Ha estat xulo, vore com eixia el sol, per la mar que deixavem arrerre, mentres el tren cruixia com mort.

El recorregut ja l´havia fet, i no em resultaba raro. Es per això que anaba tot lo rapidet que podia. No mes feia alguna parada per fer fotos, beure, i soltar fluids. He fet una paradeta mes llarga quan portaba 15 km perque la panxa protestaba i l´ha tingut que omplir.

I xano , xano he arribat fins Algimia de Alfara, on sempre havia acabat. Pensava que continuava la via verda fins Sagunt, pero no. Unes escales, marquen el final. A Partir de ahi hi ha que buscar-se la vida, per la via de servei que va al costat de la autovia. Com que m´ha portat un xasco, he tirat de Gps, per a que ell emn duguera fins Sagunt. El tram de Algimia de Alfara, fins Sagunt era prou lleig, i trenca-cames en alguns llocs. Per lo qual, salvo que tingues que arribar si o si, a Sagunt, no el recomane. I si no portes MTB, en alguns llocs podes patir.

Al final han sigut 60 km, i quan pasava per baix del castell de Sagunt, el cul, començava a protestar despres de no estar acostumat a este maltracte. Aixó m´ha fet patir mes que el cansanci, perque he arribat molt be de forçes. Una bona Mahou, i un pinxo de tortilla, ha estat el meu premi a este xicotet desafiament. Vos recomane a tots esta via verda tan xula, i tan proxima a Vila-real. Si algu, te dubtes li aconselle en el que vullga.

VIVE LA VIA, VIAS VERDES

Les vies verdes, son antigues vies de trens habilitades com a cami per a caminants, ciclistes o gent amb movilitat reduida. Pense que son recorreguts especials si t´agrada anar tranquil en la bici o en familia. Totes guarden molta historia . Casi totes es caracteritzen pel seu entorn natural, a vegades espectacular com la via verda del Carrilet a Girona. Unes altres, conserven tunels, i ponts increibles, com la de Val de Zafan i la Terra Alta. Algunes com la de Ojos Negros, o la Via Xurra poden combinar-se amb la linea ferrea actual, de tal forma que pujes en tren, i baixes en bici. I si no vols anar molt lluny podes debutar en una molt simple: la de Benicassim-Oropesa. Esta te la particularitat de que es troba vora mar, pero está tan plena de "domingueros" que a vegades tens que anar en tots els sentits per no atropellar a ningú.

Jo he fet en familia totes estes que vos nomene, i vos recomane esta manera de fer turisme, en plena natura, a un altre ritme. Un regal per els sentits.

VIA CICLE CULTURAL VILA-REAL

A Vila-real tenim una ruta cicloturista desde fa cosa de un any. El nostre colaborador Carlos, la va fer en bona part. Aprofite per a dir que en esta web, trobareu recorreguts proxims per a pedalejar amb la familia. Es a dir : plans i sense cotxes al costat.

Hi ha que dir que a la nostra ciutat hi han persones a les quals els agradaria tindre carrils per els quals pegar una volta en els ratos d´oci. Aquestos recorreguts pensem que no han d´anar per dins de la ciutat, perque els ciclistes que transiten per ells van a una velocitat una mica elevada. Han de estar conectats a la red de carrils bici, pero amb un traçat i llargaria idonees per a circular rapid. Pensem que es podem aprofitar molt be la xarxa de camins rurals que recorren el nostre terme municipal. Fa temps hi ha un rum, rum de fer-ho al cami l´Ermita, pero cap projecte ha cuallat, i es una pena, perque tota aquesta zona está inclosa desde fa anys en un projecte d´urbanització.

També pensem que si es vol fer un carril bici per un cami rural es tindria que buscar la formula de separar fisicament els cotxes de les bicis. Encara que en alguns no hi ha prou amplaria, i un carril bici no seria recomanable.

Aquesta ruta ve a omplir una mica esta necessitat, encara que s´ha quedat molt curta. Els diners s´han empleat en ficar uns panells, i senyals, i arreglar un mica els camins. Encara aixi, com es podem observar a les fotos, el recorregut está ple de herbes, al poc de temps de inaugurar-se, i el ferm era molt millorable. En aquest estat sembla que estiga enfocada per a la gent que practica MTB, que segur que busquen rutes amb mes dificultat.

La ruta ens porta entre horts de taronjers, fins les poques restes que queden de lo que fa anys va ser el traçat de la Panderola. Per als que tenim una edat, te un component nostalgic eixes pedres. Per a la resta no ho se, perque cal tindre molta imaginació per a fer-se una imatge al cap.

Trobem que també s´ha fet una pobra promoció del recorregut. Ni a la web del ajuntament, ni de turisme figura res. Demanan info a la oficina de turisme ens remeteixen uns planols de molt poca utilitat practica. Aci a wikiloc teniu el recorregut

Trobem molt positives iniciatives d´aquestes. Be pensades per a la gent de fora (turisme) , o per que la gent d´aci faja esport. Encara que pensem que hi han coses a millorar com un manteniment mes serios del recorregut, i una adequada promoció.

Esta senda no mes sembla hui per hui un retall de premsa.