VIA VERDA OJOS NEGROS

Este que vos parla n´ha fet unes quantes de vies verdes en familia. I les que ens queden per fer. No soc esportista de la bici, pero en els meus moments d´oci, també m´agrada donar-li al pedal (de la bici). Aprofitant que tenia un dia de festa....ha sigut pensat i fet, i he anat a la via verda ojos negros, que tan prop tenim. 

Quan volem fer algo així, tenim varies opcions.

- Algú et deixa dalt i despres te replega baix.

- Putjes en tren, amb les bicis, i tornes pedalejant

- Baixes en bici, i despres putjes en tren a pel cotxe.

En el cas de la segona opciò tens que tindre en compte, que la linea c-5 de rodalies arriba fins Caudiel. Putjar mes amunt en tren es quasi imposible perque no deixen putjar bicis. En els trens de rodalies no hi ha cap problema, pero abans de anar has de reservar lloc en temps (963 35 74 00) si es un dissabte o festiu. De lo contrari com putja molta gent en bici, et poden deixar facilment en terra.

La via verda comença mes amunt de Teruel capital , a les antigues mines. Prou de tros abans de Barracas, el paissatge es prou estepari i lleig. Lo xulo comença en Barracas, baixan el Ragudo, pero com he comentat es quasi "imposible mission" arribar en tren. Es per aixó que esta ruta ha començat a Caudiel.

La ruta es per a tots els publics, en el sentit que es tot cara avall, i no fa falta estar massa en forma. Es pot fer en quasi quansevol bicicleta, perque el ferm es asfaltat fins pasar Altura i de terra prensada desprès. No hi ha que confiar-se, perque molt de matí fa fred, i la ruta pasa per tunels i penumbres on sol pega poc. Cal dur algo de abrig quasi tot l´any. Convé dur aigua, i ferramentes per arreglar punxades, i xicotetes averies. També ilusiò i ganes de pasar-ho be.

Está molt be senyalat i quasi imposible es la perduda.....i si pasa....doncs preguntes, com abans. I han tunels pero son curts i el unic llarg que trobarem abans de entrar a Jerica está il.luminat. Pasarem per dins de Caudiel, Jerica i Altura. Molt prop de Algimia de Alfara i de Navajas (encara que aci hi ha que baixar una costera guapa). Podes fer una paraeta a prendre algo, carregar aigua, o fer turisme si tens temps.

En dies festius trobaras gent, tindras que tindre cuidado. Especialment en gent que baixa "a saco" a molta velocitat. També hi ha prou zones amb taules, on fer una parada a la sombra o fer picnic. En general el estat de conservació es molt bo. Si vas en xiquets pases per un parc guapo , guapo en Altura. També cal fer cas a les senyals als encreuaments, o en els poquets trams on pot pasar un cotxe.

El paisatge es de horts de frutals, i hortes quan arribes prop dels pobles. Tambe troves moltes olivars, i xicotetes mases de pins. Sempre tenim de fondo la Serra Calderona. Com anem per un antic traçat de ferrocarril, a vegades anem per trinxeres, i unes altres per talús.

He mogut en tren desde Vila-real a aixó de les 7:09. A la mitja estava a Sagunt, i deu minuts mes tarda eixia el tren cap a Caudiel, on arriba en un hora. Ha estat xulo, vore com eixia el sol, per la mar que deixavem arrerre, mentres el tren cruixia com mort.

El recorregut ja l´havia fet, i no em resultaba raro. Es per això que anaba tot lo rapidet que podia. No mes feia alguna parada per fer fotos, beure, i soltar fluids. He fet una paradeta mes llarga quan portaba 15 km perque la panxa protestaba i l´ha tingut que omplir.

I xano , xano he arribat fins Algimia de Alfara, on sempre havia acabat. Pensava que continuava la via verda fins Sagunt, pero no. Unes escales, marquen el final. A Partir de ahi hi ha que buscar-se la vida, per la via de servei que va al costat de la autovia. Com que m´ha portat un xasco, he tirat de Gps, per a que ell emn duguera fins Sagunt. El tram de Algimia de Alfara, fins Sagunt era prou lleig, i trenca-cames en alguns llocs. Per lo qual, salvo que tingues que arribar si o si, a Sagunt, no el recomane. I si no portes MTB, en alguns llocs podes patir.

Al final han sigut 60 km, i quan pasava per baix del castell de Sagunt, el cul, començava a protestar despres de no estar acostumat a este maltracte. Aixó m´ha fet patir mes que el cansanci, perque he arribat molt be de forçes. Una bona Mahou, i un pinxo de tortilla, ha estat el meu premi a este xicotet desafiament. Vos recomane a tots esta via verda tan xula, i tan proxima a Vila-real. Si algu, te dubtes li aconselle en el que vullga.